Què mira un programador els primers segons a la teva web
Qui contracta obre moltes webs cada dia. El que ha de trobar sense buscar, i el que fa que tanqui la pestanya.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport6 min de lectura
En aquest article
Qui contracta per a una sala, un festival o una agència obre moltes webs de músics cada dia. No les llegeix de dalt a baix: les recorre amb la vista buscant unes quantes respostes. Si les troba, continua mirant. Si les ha de buscar, tanca la pestanya i obre la següent. Té una pila de propostes per revisar i poc temps per a cadascuna. Aquesta guia repassa què ha de trobar sense buscar i què el fa marxar.
El que busca, gairebé sempre en aquest ordre
Qui ets
El que es veu sense baixar ha de dir qui ets i què fas: el teu nom o el del grup, la formació o l’instrument, l’estil en poques paraules i, si pot ser, d’on ets. Hi ha portades que en aquest lloc hi posen «Benvinguts a la meva web». La frase ocupa l’espai i no diu res.
La foto ajuda quan explica alguna cosa del projecte: el grup sencer, l’instrument, un escenari. Un retrat tan fosc que no s’hi reconeix ningú no n’explica res.
Com sones
Quan ja sap qui ets, et vol escoltar, i ho vol fer a un clic, no a tres. N’hi ha prou amb un reproductor a la portada o un botó clar que porti a la teva música. Si no saps com posar-la, ho expliquem a com posar la teva música a la teva web.
Com ets en directe
Al final, qui programa està comprant un concert. Per això un vídeo en directe, d’un tema sencer i amb bon so, respon la pregunta que més li importa: què passarà al seu escenari.
Si estàs actiu
Les dates demostren que el projecte és viu. Una llista curta de concerts propers pesa més que un historial llarg. I si ara mateix no tens dates, val més una secció que parli del que sí que està passant que una llista buida.
Com contractar-te
Un botó o un enllaç de contractació visible des del primer moment, amb un formulari o un correu a l’altra banda. Qui ha arribat amb la intenció de contractar-te no hauria de perdre temps buscant com fer-ho.
Què diuen de tu i on ets
La premsa, els festivals on has tocat, una frase d’una crítica. I la ciutat des d’on viatges, que per a qui programa també vol dir pressupost.
El que pot esperar
La resta també compta, però no en els primers segons. La biografia llarga, la discografia completa, la galeria de fotos, l’arxiu de premsa i el rider tècnic els busca qui ja ha decidit seguir mirant. En aquell moment els troba si el menú els anomena amb claredat.
L’error habitual va en la direcció contrària: voler que la portada ho expliqui tot. Un text llarg a dalt empeny cap avall el que decideix de debò, que és el teu nom, la teva música i el botó de contractació. La portada fa de resum i obre camins clars cap a la resta. El dossier sencer ja té el seu lloc.
També al mòbil
Molta gent obre la teva web des del mòbil, sovint des d’un enllaç que ha rebut per correu o per missatge. El que a l’ordinador funciona es pot trencar en una pantalla petita: el nom no hi cap, el menú tapa la portada, el botó és massa petit per tocar-lo.
Obre-la tu mateix al teu telèfon, amb la wifi apagada. A la primera pantalla s’hi han de veure el nom, la frase i el botó de contractació.
El que fa tancar la pestanya
Alguns errors no tenen segona oportunitat. Són petits, però a la pestanya del costat hi ha una altra web esperant.
- Música que sona sola. Qui programa sol tenir diverses pestanyes obertes, i potser és en una oficina o en una reunió. Un so que no ha demanat és la manera més ràpida de fer-lo marxar.
- Un reproductor trencat. Un enllaç a un disc retirat, un vídeo que ja no existeix, un reproductor que no carrega. Fa pensar que la web està abandonada.
- Dates velles, o cap. Si l’última data és de fa dos anys, sembla que el grup ja no existeix.
- El contacte amagat. Només un enllaç a les xarxes, un correu dins d’una imatge que no es pot copiar, un formulari al final d’una pàgina llarga.
- Contingut caducat. Una formació que ja no és la teva, un «disc nou» que va sortir fa anys, una biografia que s’atura en una altra època.
- El que s’hi interposa. Una portada que demana «entrar», una animació d’introducció, una finestra per subscriure’s abans de veure res, unes fotos tan pesants que la pàgina triga a aparèixer.
El que ajuda
- Nom, formació i estil a dalt, sense baixar
- La teva música a un clic
- Un vídeo en directe d’un tema sencer
- Dates properes, encara que siguin poques
- Un botó de contractació sempre visible
El que fa marxar
- Música que sona en entrar
- Reproductors i vídeos trencats
- Dates de fa anys
- El contacte només per xarxes
- Una portada que demana entrar
Abans de la teva web: el que surt al cercador
Sovint qui programa no arriba a la teva web per un enllaç. Busca el teu nom, i el primer que veu és el resultat: el títol, la descripció i, si la web els publica bé, els teus concerts propers com a esdeveniments. Abans del primer clic, ja té resposta a algunes de les seves preguntes.
Fes la prova
Demana a algú que no conegui el teu projecte que obri la teva web al seu mòbil. Dona-li mig minut. Després fes-li quatre preguntes: qui és, com sona, quan és el proper concert i com es contracta. El que no sàpiga respondre és el que has de moure cap amunt.
Repeteix la prova cada vegada que canviïs alguna cosa important, i cada pocs mesos encara que no hagis tocat res: els enllaços es trenquen sols.
Com ho resol Pages
A Pages, cada web presenta la teva fitxa: el nom, els rols, els instruments i la ciutat. Les dates que apuntes al Calendari surten a la web i es publiquen com a esdeveniments que els cercadors saben llegir. Els reproductors i els vídeos incrustats no es carreguen fins que algú hi fa clic. El formulari de contractació envia cada sol·licitud a la Safata de l’Studio i al teu correu. I Salut revisa la web publicada, també el que veu un programador; cada avís et porta allà on es pot arreglar.
Per repassar tota la web peça a peça, continua amb el que necessita la web d’un músic.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.