Com posar la teva música a la teva web: Spotify, Bandcamp o les teves pistes
Enllaçar, incrustar o pujar les teves pròpies pistes: avantatges de cada manera, què passa amb la privacitat i què escolta primer un programador.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport6 min de lectura
En aquest article
La web d’un músic pot tenir una bona foto i una biografia ben escrita, però qui hi arriba vol, sobretot, sentir-te. Hi ha tres maneres de posar-hi la teva música: enllaçar a una plataforma, incrustar-ne el reproductor o pujar les teves pròpies pistes. Cada una té avantatges i un cost, i cada una tracta d’una manera diferent la persona que et visita.
Enllaçar
Enllaçar vol dir posar un botó que porta a la teva música a Spotify, Apple Music, Bandcamp, SoundCloud o on la tinguis. Qui el toca surt de la teva web i t’escolta a la seva plataforma de sempre, amb el seu compte, les seves llistes i la seva manera de desar el que li agrada.
El que té de bo: és lleuger. La teva pàgina no carrega res de ningú, i cada escolta compta a la plataforma, que és on s’acumulen els seguidors i les estadístiques.
El que té de dolent: la persona se’n va. Potser venia a mirar les teves dates o a contractar-te. Ara és en una altra aplicació, i tornar a la teva web depèn d’ella.
Per al públic que ja et coneix i et vol desar, funciona bé. Per a qui està decidint si et contracta, funciona pitjor: li demanes que canviï de lloc per fer una cosa que hauria de passar a la teva pròpia pàgina.
Incrustar
Incrustar vol dir posar el reproductor de la plataforma dins la teva web: un requadre de Spotify, Bandcamp o SoundCloud que sona sense sortir de la pàgina. És el que fan la majoria de webs de músics.
El que té de bo: s’escolta sense marxar, i el reproductor ja porta la portada, la llista de temes i l’enllaç per seguir-te.
El que té de dolent: aquell requadre és un tros d’una altra web dins la teva. Carrega codi del servei, pesa, i pot posar-hi les seves galetes o saber que algú ha passat per la teva pàgina. A més, alguns serveis només deixen sentir un fragment a qui no ha iniciat sessió. Si el teu oient és un d’ells, es queda a mitges.
Les teves pròpies pistes
La tercera opció és pujar els teus arxius d’àudio perquè sonin en un reproductor de la mateixa web.
El que té de bo: és teu. Tries quins temes hi van, en quin ordre i amb quin títol. Sonen sencers i no hi entra cap servei de fora. També hi pots posar material que no és a les plataformes: una presa en directe, una maqueta per a programadors, l’avançament d’un disc que encara no ha sortit.
El que té de dolent: aquestes escoltes no compten a cap plataforma. Necessites els arxius i el permís per publicar-los, i les versions les has de preparar tu.
La privacitat, en una frase
Quan una pàgina carrega el reproductor d’un altre servei, aquest servei sap que hi ha hagut una visita, encara que ningú no hagi premut el play.
Amb els vídeos i els mapes incrustats passa el mateix. I fer-los esperar té un altre avantatge: la pàgina carrega més de pressa, perquè no porta res de fora fins que cal.
Què escolta primer un programador
Qui contracta escolta moltes propostes, i gairebé mai un disc sencer. Posa el primer tema, n’escolta el començament i decideix si continua. Per això importa més quin tema va primer que quants n’hi ha.
Abans de triar el primer tema
- Que soni com el que contractaran: la formació i el repertori que portaries al seu escenari
- Que la part bona arribi aviat, sense una introducció llarga
- Que se senti bé en un portàtil o al mòbil, no només en un bon equip
- Que el títol digui què és: formació, directe o estudi, any
- Que es pugui escoltar amb un sol clic, sense comptes ni registres
Si toques en diverses formacions, posa al davant la que ara intentes vendre i deixa les altres més avall o en una altra pàgina. Un trio de jazz i un projecte de música per a casaments poden conviure a la teva vida, però a la mateixa llista confonen qui escolta. I si el que vens és el directe, una presa en directe en dirà més que el millor màster d’estudi.
Ajuda
- Un tema destacat, el més representatiu
- Títols clars: Quartet, en directe, 2025
- El que sona al teu concert d’avui
- Escoltar sense sortir de la pàgina
Fa nosa
- Deu reproductors a la mateixa pàgina
- Un tema que comença amb un minut d’ambient
- Gravacions d’una formació que ja no existeix
- Música que arrenca sola en obrir la web
Doncs, quina?
No cal quedar-se’n només una. Una combinació habitual i sensata és aquesta: les teves pròpies pistes, o un reproductor que no es carrega fins al clic, per a qui et vol escoltar allà mateix, i enllaços a les plataformes per a qui et vol desar. El programador t’escolta sense marxar, i el teu públic troba on seguir-te.
Què més mira qui contracta, a part d’escoltar-te, ho expliquem a què mira un programador a la teva web.
A Pages
Cada web de Pages té un reproductor en una barra al peu de totes les pàgines, amb els colors del teu tema. Li pots donar un enllaç de Spotify, Apple Music, Bandcamp o SoundCloud, o pujar-hi les teves pròpies pistes.
Si li dones un enllaç, el reproductor del servei no es carrega fins que el visitant l’obre. Si hi puges les teves pistes, sonen al reproductor de la mateixa web, sense ningú de fora, i continuen sonant mentre el visitant passa d’una pàgina a l’altra. Un reproductor extern no ho pot fer: a cada pàgina torna a començar.
Els vídeos i els mapes també esperen el clic, amb un avís que diu de quin servei es carreguen. I si la teva web no té res per escoltar, Salut te n’avisa i et porta al reproductor. Sobre quines dades compartir i quines guardar, continua a privacitat a la web d’un músic.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.