Privacitat a la web d’un músic: què ensenyes i què no
La teva ciutat, el teu telèfon, el teu dossier: quines dades convé publicar, quines guardar per a qui contracta i com fer-ho sense exposar-te.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport6 min de lectura
En aquest article
La teva web existeix perquè et trobin. Un programador que hi arriba vol saber qui ets, què toques, on treballes i com escriure’t. Si ho troba de seguida, la web ha fet la seva feina. El que hi posis de més no l’ajuda a contractar-te, però pot ajudar algú altre a trobar casa teva. Aquest article tracta d’aquesta línia: què convé publicar, què val més guardar per a qui et contracta i com fer-ho sense complicar-te.
El que sí que convé tenir a la vista
Una web de músic necessita poques dades personals per fer la seva feina. Amb aquestes en tens prou:
- El teu nom artístic o el del grup, tal com el vols veure en un cartell.
- Una foto de premsa, no una del menjador de casa.
- Què fas i què toques: els rols i els instruments que et defineixen.
- La teva ciutat o la teva zona. Qui contracta vol saber si ets a prop, perquè els viatges costen diners. Amb «Girona» o «Lleida i rodalia» ja en té prou. El carrer no li cal.
- Una manera de contactar-te pensada per a la feina: un formulari de contractació o un correu que facis servir només per a això.
- Les teves dates, la teva música i el que n’ha dit la premsa.
La resta és opcional, i bona part val més deixar-la fora.
El que no cal publicar
La teva adreça
Les sales on toques tenen l’adreça publicada. Casa teva no té cap motiu per tenir-la, i el local d’assaig tampoc, si hi guardes els instruments. Si fas classes a casa, envia l’adreça a l’alumne quan reservi. A la portada no hi ha de ser.
El teu telèfon personal
Hi ha programes que recorren internet buscant telèfons i correus per omplir llistes de correu brossa i de trucades comercials. Un número publicat en una web és just el que busquen, i un cop l’han copiat ja no el pots retirar. El telèfon arriba més tard. Quan la conversa amb un programador va de debò i cal tancar detalls, ja li donaràs tu.
La teva família
Les fotos dels teus fills, el nom de la seva escola, la teva parella a la prova de so. A les xarxes potser té sentit compartir-ne alguna cosa. A la web professional no diu res a qui contracta i ho deixa a la vista de tothom durant anys.
Dades que ningú no t’ha demanat
La data de naixement completa, el DNI o el número de la Seguretat Social en una fitxa tècnica, el compte bancari en una factura d’exemple. Sembla evident, però aquestes dades acaben en PDF que circulen sense que ningú se n’adoni.
A la vista
- La teva ciutat o la zona on treballes
- Un formulari de contractació o un correu només per a això
- Fotos de premsa triades
- Les dates dels teus concerts
Millor guardar-ho
- L’adreça de casa o del local
- El teu mòbil personal
- Fotos i noms de la teva família
- El teu caixet, els contractes i les dades fiscals
Els riscos, sense dramatismes
No cal tenir por del que publiques. Sí que convé saber què li passa un cop és a internet.
El que es publica es copia. Els cercadors en guarden còpies, els arxius d’internet també, i qualsevol pot fer una captura. Si ho esborres de la teva web, no desapareix de tot arreu.
Les dades petites se sumen. El teu barri en un lloc, una foto del teu portal en un altre i les dates de gira a la pàgina de concerts. Per separat diuen poca cosa. Juntes diuen quan casa teva és buida. Les dates s’han de publicar, perquè són la teva feina. El que pots evitar és donar a algú la resta del dibuix.
Les fotos porten dades a dins. Moltes fotos fetes amb el mòbil guarden el lloc exacte on es van fer. Abans de pujar-ne una de casa o de l’assaig, mira a la informació de l’arxiu si porta la ubicació i, si la porta, treu-la.
Els PDF també. Un dossier exportat pot portar el teu nom d’usuari de l’ordinador, versions anteriors del text o comentaris que creies esborrats.
Un formulari millor que un correu a la vista
Un correu escrit tal qual a la pàgina acaba, tard o d’hora, en una llista de correu brossa. Amb un formulari, la teva adreça no apareix enlloc. A més, el formulari pot fer les preguntes que tu faries igualment: quin tipus d’esdeveniment és, per a quina data i en quin lloc. En comptes d’un «hola, quant cobres?», t’arriba un missatge amb tot el que necessites per respondre.
Si prefereixes publicar un correu, que sigui un de només per a contractacions, separat del personal. Si demà treballes amb una agència o un mànager, l’hi passes i no has de canviar res més.
El material de premsa, en pàgines privades
El dossier de premsa, el rider tècnic, les fotos en alta resolució o un avançament del disc nou són per a professionals. Alguns d’aquests documents porten, a més, dades d’altres persones: el telèfon del teu tècnic de so, el nom de qui porta els llums. No convé que qualsevol els trobi buscant el teu nom.
Per a això hi ha les pàgines privades. No surten al menú ni als cercadors, i només les obre qui té l’enllaç o la contrasenya. Poses l’enllaç al correu que envies al programador i ja està. Si veus que circula més del compte, el canvies. A la guia del dossier de premsa expliquem com muntar aquest dossier.
Revisa la teva web en deu minuts
- Busca el teu nom i mira què hi surt a part de la teva web
- Busca el teu número de telèfon entre cometes
- Obre la teva web en una finestra privada, tal com la veuria un desconegut
- Obre els teus PDF i mira’n les propietats: autor, comentaris, dades amagades
- Comprova si les fotos que has pujat porten la ubicació
- Treu les pàgines velles amb dades que ja no vols a la vista
Com ho resol Pages
A Pages, res d’això no depèn que te’n recordis.
La teva fitxa amaga el que tu decideixis. Els teus rols, els teus instruments i la teva ciutat es poden amagar un per un. Una dada amagada no queda tapada amb un truc visual, perquè no s’envia mai al navegador. No apareix a la pàgina, ni en el que llegeixen els cercadors, ni a la targeta que es veu quan algú comparteix l’enllaç.
Pàgines privades per al dossier i el rider. Només les obre qui té l’enllaç secret o la contrasenya, i queden fora dels cercadors. Si renoves l’enllaç, el vell deixa d’obrir la pàgina. Si canvies la contrasenya, la pàgina es tanca per a qui coneixia l’anterior.
Un formulari de contractació protegit del correu brossa. Pregunta el tipus d’esdeveniment, la data, el lloc i el missatge. La sol·licitud t’arriba a la Safata de l’Studio i al teu correu. Quan respons, la resposta va directament a qui t’ha escrit.
Estadístiques sense galetes. Veus quantes visites tens, de quins països i d’on arriben, sense identificar ningú i sense bàner de galetes. La privacitat de qui et visita també compta. Ho expliquem a estadístiques sense galetes.
El teu compte és teu. El pots descarregar sencer en un arxiu sempre que vulguis.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.