Com fer un dossier de premsa (EPK) que de debò es llegeixi

El dossier de premsa és el que envies quan algú ja s’hi ha interessat. Un programador vol valorar si el teu projecte encaixa a la seva sala. Una periodista prepara una peça i necessita dades. Un tècnic ha de muntar el teu concert i vol saber què portes. En anglès se’n diu EPK, electronic press kit: fa temps que va deixar de ser una carpeta de paper.

Un bon dossier respon les preguntes abans que te les facin. Si en falta alguna, l’altra persona t’ha d’escriure per demanar-la, i no tothom ho fa.

Qui el llegeix i què hi busca

Tots tres obren el mateix enllaç, i cadascun hi busca una cosa diferent. El programador et vol escoltar i saber si encaixes amb el seu públic. La periodista vol una biografia que pugui citar, una foto que pugui publicar i les dades exactes: els noms ben escrits, el títol del disc, la data de publicació. El tècnic baixa directament fins al rider.

D’aquí surt l’ordre. A dalt hi va el que convenç; a baix, el que serveix per treballar.

Què hi va, i en quin ordre

1. Qui ets, en una línia

El teu nom, una foto i una frase que digui què fas: formació, estil, d’on ets. Si tens alguna novetat, com un disc, una gira o una estrena, posa-la just a sota, en una línia a part.

2. La teva música

Dues o tres peces com a màxim, amb la millor al davant, i que es puguin escoltar sense descarregar res. Si presentes un disc, enllaça’l sencer, però assenyala una peça per a qui només n’escoltarà una.

3. Un vídeo en directe

Per a molts programadors, aquesta és la peça que decideix. Ha d’ensenyar com és el teu concert. Un videoclip ensenya una altra cosa.

4. La biografia, en tres llargades

Una de curta, d’una o dues línies. Una de mitjana, d’un paràgraf. I una de llarga per a premsa. Escriu-les totes tres en tercera persona, perquè qui les faci servir les pugui copiar tal com són. El mètode és a com escriure la teva biografia de músic.

5. Fotos de premsa

Unes quantes, en alta resolució i descarregables, en horitzontal i en vertical, amb el nom del fotògraf per al crèdit. Que n’hi hagi una de retrat i alguna en directe. Posa el teu nom i el del fotògraf al nom de cada arxiu: qui les descarregui sabrà d’on surten sense haver de preguntar.

6. El que han dit de tu

Cites curtes de crítiques o entrevistes, sempre amb el nom del mitjà i, si pots, l’enllaç. Val més tenir-ne poques i bones. Una cita sense font no la pot fer servir ningú.

7. Trajectòria

Una selecció de sales, festivals i col·laboracions rellevants; la llista completa no cal. I les properes dates, si en tens.

8. El material tècnic

El rider tècnic i el plànol d’escenari, al dia i amb la data a la vista. Els expliquem a rider tècnic i stage plot.

9. Contacte

Qui porta la contractació i qui porta la premsa, cadascun amb el seu correu i, si vols, el telèfon. Aquí el telèfon sí que hi té sentit, perquè el dossier no és públic.

Web o PDF

Durant anys, el dossier era un PDF. Encara hi ha qui el demana, sobretot per adjuntar-lo a un expedient, imprimir-lo o arxivar-lo en una convocatòria. Com a document principal, però, una pàgina web hi surt guanyant:

• Sempre està al dia. Canvies una data i qui obre l’enllaç ja la veu canviada; no queden versions velles circulant.
• La música i el vídeo sonen allà mateix, sense descarregar res.
• Les fotos es baixen una per una, a la mida que calgui.
• Es llegeix bé al mòbil, cosa que un PDF de diverses pàgines rarament aconsegueix.

A la pràctica, el més senzill és tenir la web com a original i treure’n un PDF quan te’l demanin, amb la data al nom de l’arxiu i, a dins, enllaços a la web, a la música i al vídeo. Quan aquell PDF quedi antic, no farà mal: qui l’obri anirà a parar a la versió bona.

Mantenir-lo al dia

Un dossier desactualitzat fa més mal que no tenir-ne cap. El disc "nou" té tres anys, la formació ja no existeix, el correu de contacte fa temps que no el mires. Per evitar-ho n’hi ha prou amb un calendari senzill.

1. Després de cada concert importantGuarda fotos i vídeo, i apunta la sala per a la trajectòria.
2. Amb cada crítica o entrevistaAfegeix la cita amb la seva font i el seu enllaç.
3. Amb cada disc o projecte nouCanvia la línia de dalt, la música destacada i la biografia curta.
4. Un cop per temporadaRepassa fotos, contactes, rider i dates, i treu el que ja no és veritat.

Compartir-lo només amb qui l’ha de veure

El dossier porta coses que no vols deixar en obert: el teu telèfon, el rider amb tot el que demanes i, de vegades, condicions o dades de producció. Tampoc no li cal sortir als cercadors. Qui el necessita, el rep.

Hi ha dues maneres habituals de protegir una pàgina així:

• Per enllaç. Cap altra pàgina hi enllaça i no surt als cercadors; només l’obre qui en té l’adreça. Per a qui la rep, és la manera més còmoda.
• Amb contrasenya. A més de tenir l’enllaç, cal escriure una contrasenya. Té sentit quan el que hi ha a dins és més delicat o quan envies l’enllaç a molta gent.

En tots dos casos, si l’enllaç corre més del compte, el canvies i el vell deixa de funcionar.

Dossier de premsa

/dossier

Qui la pot obrir

PúblicaPer enllaçContrasenya

••••••••

La pàgina té contrasenya.

Els cercadors no la veuen mai.

elteunom.page.tjp.app/dossier

Aquesta pàgina és privada. Escriu la contrasenya que t'han donat.

Contrasenya

Obrir la pàgina

El correu que l’acompanya

El dossier no viatja sol. L’acompanya un correu curt que diu qui ets, per què escrius a aquella persona i què li proposes. El missatge és al correu; el dossier hi va com un enllaç.

Fixa’t en el que no hi ha: cap adjunt pesant, cap biografia enganxada al cos del correu, cap llista de vint enllaços.

El dossier a Pages

A Pages, el dossier és una pàgina privada de la teva web i fa servir els mateixos blocs que la resta: música, vídeos, biografia, premsa, dates i un bloc de documents on pots enllaçar el rider o el PDF. Tries si s’obre per enllaç o amb contrasenya. Els cercadors no la veuen mai, i l’enllaç o la contrasenya els pots canviar quan vulguis. Les pàgines privades són als plans Pro, amb tres, i Max, amb deu.