Com escriure la teva biografia de músic: curta, llarga i per a premsa
Tres versions de la mateixa història, per a tres lectors diferents. Amb un mètode per escriure-les i els errors que més es repeteixen.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport7 min de lectura
En aquest article
Un festival et demana dues línies per al programa. La teva web en necessita un paràgraf. Una periodista en vol més, i amb dades que pugui comprovar i citar. Gairebé tot el que et demanen quan et contracten comença per una biografia, i cada vegada la llegeix algú diferent, amb un espai diferent.
La història és la mateixa. El que canvia és la llargada. Per això convé tenir-la escrita en tres versions abans que te la demanin amb pressa.
Tres versions, tres lectors
La curta ocupa una o dues línies. Surt en un cartell, al programa d’un cicle, a la descripció d’un esdeveniment o sota el teu nom als resultats d’una cerca. Qui la llegeix no et coneix. Només necessita situar-te: qui ets, què toques i d’on ets.
La mitjana és un paràgraf. És la de la teva web, la de la nota de premsa d’un concert, la que una sala copia a la seva agenda. Parteix de la curta i hi afegeix dues coses: el que et distingeix i el que estàs fent ara.
La llarga, per a premsa, té uns quants paràgrafs. Va al dossier de premsa i la llegeix qui prepara una entrevista o una crítica. Aquí hi caben la trajectòria, els discos, les col·laboracions i alguna cita de premsa amb la seva font. Si encara no tens dossier, comença per com fer un dossier de premsa que es llegeixi.
Totes tres van en tercera persona, i la raó és pràctica. Qui les fa servir les copia tal qual en un programa, una nota o un article. Si la teva biografia està escrita en primera persona, algú l’haurà de reescriure abans de publicar-la.
El que ja diu la teva fitxa
Abans d’escriure, separa les dades de la història. El nom, la foto, els instruments, els rols (intèrpret, compositora, arranjadora) i la ciutat són dades. Es diuen una vegada, en un lloc visible, i la biografia no les ha de tornar a enumerar una per una.
Amb les dades a part, la biografia queda lliure per al que una fitxa no pot dir: com sona la teva música, què t’ha portat fins aquí i què fas ara.
Un mètode en sis passos
Sembla lògic començar per la curta, perquè és la més breu. Però escrita en fred sol sortir genèrica. Funciona millor al revés: reunir-ho tot, escriure la llarga i anar retallant.
- Fes una llista en brut de tot el que hi podria entrar: projectes, discos, sales i festivals importants, col·laboracions, estudis i mestres, premis, encàrrecs. Sense ordre i sense adjectius.
- Escriu una frase que digui què té de particular la teva música. Més que l’estil, busca el que la fa teva: una barreja, un repertori, una manera de tocar, un lloc.
- Escriu la llarga començant pel present (el disc, la gira o el projecte actual) i ves cap enrere. Queda’t només amb el que explica qui ets avui.
- Retalla la llarga fins a un paràgraf: la frase del pas 2, el que és actual i dues o tres fites.
- Retalla la mitjana fins a una o dues línies: qui ets, què toques, d’on ets i, si hi cap, el que és actual.
- Llegeix-les en veu alta i passa-les a algú que no sigui músic. Si hi ha alguna cosa que no entén, canvia-la.
Quan acabis, posa-hi data. Una biografia caduca: quan surt un disc nou o canvia la formació, s’actualitzen totes tres alhora.
Com són per dins
Les plantilles serveixen per començar. Si la teva història arrenca en un lloc poc habitual, a la llarga pot anar a dalt de tot. El que no es mou és l’ordre de prioritats: el que el lector ha de saber primer va primer.
El que sobra
Algunes frases surten a gairebé totes les biografies i no diuen res de ningú. Algunes dades tenen sentit a la llarga i a la curta només ocupen lloc.
Millor
- Dades concretes: el disc, la sala, el festival, l’any
- El que fas ara, al principi
- El que fa particular la teva música, dit amb les teves paraules
- Cites de premsa amb el mitjà que les va publicar
- Noms escrits exactament com s’escriuen
Millor no
- Des de ben petit va sentir passió per la música
- Adjectius sobre tu mateix: virtuós, únic, imprescindible
- La llista completa de concerts des del principi
- Una llista llarga d’influències
- Dades que no pots demostrar
Hi ha dos errors més, freqüents i fàcils d’evitar. El primer és barrejar persones: una frase en tercera i la següent en primera. El segon, tenir versions diferents circulant: la web diu una cosa, el dossier una altra i el programa d’un festival una tercera. Si les tres versions surten de la mateixa llarga, això no passa.
La curta, també als cercadors
La biografia curta apareix en un lloc més, encara que no ho sembli: els resultats de cerca. Sota el nom de la teva web, el cercador mostra una o dues línies de descripció. Si no n’hi dones cap, la tria ell, i sovint agafa un tros qualsevol de la pàgina. Una bona descripció per als cercadors és gairebé la teva biografia curta: què toques, on i per a qui. No passis d’uns 160 caràcters, perquè el que en sobra es talla.
Les teves tres biografies, a punt
- Totes tres en tercera persona
- La curta diu qui ets, què toques i d’on ets
- La mitjana comença pel que fas ara
- La llarga té dades que es poden comprovar
- Les cites porten la seva font
- Els noms estan ben escrits
- Totes tres tenen data i diuen el mateix
- La descripció per als cercadors és la teva biografia curta
La biografia a Pages
A Pages, les dades van a la fitxa d’identitat: nom, foto, rols, instruments i ciutat. Les que no vulguis ensenyar, les pots amagar. La biografia té el seu propi bloc: a dalt una intro, que és el primer que es llegeix, i a sota la biografia extensa. A l’editor també hi ha la descripció per als cercadors, amb una vista de com la mostra una cerca, i Salut t’avisa si falta, si és massa curta o si és tan llarga que es talla. Per veure com encaixa tot a la web, continua amb el que necessita la web d’un músic.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.