Rider tècnic i stage plot: què són i com preparar-los

El rider tècnic és el document on expliques a una sala què necessites per tocar: quants canals, quins micròfons, quins instruments posa la sala, quantes mescles de monitor i quant temps de prova. L’stage plot, o plànol d’escenari, en fa el dibuix i mostra qui és on. Si els envies tots dos, el tècnic no t’ha de trucar per preguntar res, ningú no s’emporta cap ensurt en arribar i la prova de so no es fa a contrarellotge. Un bon rider l’ha d’entendre a la primera algú que no et coneix i que no t’ha escoltat mai.

Què porta un rider tècnic

Un rider clar cap en una o dues fulles. L’ordre el marca el que necessita saber qui el llegeix:

• La formació. Qui sou i què toca cadascú, en una línia.
• La llista de canals. Cada senyal que entra a la taula.
• El plànol d’escenari. On va cada músic, cada amplificador i cada monitor.
• El backline. Els instruments i amplificadors que posa la sala i els que portes tu.
• Els monitors. Quantes mescles i per a qui.
• El corrent. Quantes preses i on.
• Els temps. Muntatge, prova de so i canvi entre grups.
• Un contacte tècnic. Algú que pugui respondre dubtes, amb correu i telèfon.

I una data. Si no en porta, ningú no sap si el rider encara és vigent.

La llista de canals

La llista de canals, o input list, numera cada font de so que arriba a la taula, amb el micròfon o la connexió que proposes i el peu que necessita. És el primer que mira el tècnic: amb aquesta llista prepara la taula i l’escenari abans que arribis.

Per a un quartet de veu, guitarra, contrabaix i bateria, quedaria així:

Tres termes de la taula, per si de cas. La caixa d’injecció directa (DI) converteix la sortida d’un instrument o d’un amplificador en un senyal que la taula rep sense micròfon. Els aeris són els micròfons que pengen sobre la bateria per captar els plats. I el braç és la part extensible del peu.

Normalment es comença per la bateria i se segueix amb el baix, l’harmonia i les veus, que és com solen ordenar la taula els tècnics. Si un músic canvia d’instrument a mig concert, cada instrument té el seu canal. Si hi ha alguna cosa imprescindible, com un micro concret per al teu instrument, digues-ho. Si te’n serveix un d’equivalent, escriu "o similar".

El plànol d’escenari

L’stage plot és un dibuix senzill de l’escenari vist des del públic: cada músic al seu lloc, els amplificadors, els monitors i les preses de corrent. No cal que sigui bonic. Ha d’entendre’s d’un cop d’ull i ha de dir des d’on està dibuixat.

Mira què hi surt: a dalt, les mides de l’escenari; el punt de vista, "vist des de la sala"; un monitor dibuixat davant de cada músic; i a baix, el públic. Amb això, el tècnic ja sap per on passarà els cables abans que arribi la furgoneta.

Backline, monitors i corrent

Backline és el material d’escenari que posa la sala: piano, bateria, amplificadors. Digues exactament què necessites i què portes tu. D’un piano, el tipus, i que estigui afinat el dia del concert. D’una bateria, les mides del bombo, els toms i la caixa, i què hi porta el bateria (gairebé sempre, els plats i les baquetes). D’un contrabaix o un baix, l’amplificador i la potència aproximada.

Monitors. Quantes mescles diferents necessiteu i qui en comparteix cadascuna. Si toqueu amb monitors d’orella (in-ears), digues-ho: el tècnic prepara la taula d’una altra manera.

Corrent. Quantes preses, on i de quin tipus. Si toques en un altre país, comprova el voltatge i els endolls abans de viatjar amb els teus amplificadors.

Els temps: muntatge i canvi

Digues quant temps necessites per muntar i quant per a la prova de so, i si la prova s’ha de fer amb la sala buida. En un festival amb diversos grups seguits, el que compta és el canvi: el temps que passa des que un grup baixa de l’escenari fins que hi puja el següent. Si el teu muntatge és llarg, avisa’n abans, perquè l’ordre d’actuació i les proves es decideixen a partir d’aquesta dada.

Rider tècnic i rider d’hospitalitat

El rider tècnic tracta de so, llum i escenari. El d’hospitalitat, del camerino, el menjar, l’aigua, el viatge i l’allotjament. Poden anar en el mateix document, cadascun en el seu apartat, o en fulls separats. Tant se val, mentre el tècnic no hagi de llegir el menú per trobar els monitors i producció no hagi de repassar la llista de canals per saber quanta gent viatja.

Enviar-lo amb temps

Un rider que arriba el dia del concert ja no serveix de res. Aquest ordre de feina funciona:

Posa la data al nom de l’arxiu i dins del document. Si canvies de formació o d’instruments, actualitza el rider aquell mateix dia. Moltes sorpreses a la prova de so venen d’un rider vell que encara circula per correus antics.

El rider i el plànol també formen part del dossier de premsa. La resta de peces les tens a com fer un dossier de premsa que es llegeixi.

El rider a Pages

Un rider no ha de ser públic per força: hi surten els teus horaris, el teu contacte tècnic i tot el que demanes. A Pages el pots posar en una pàgina privada de la teva web, que s’obre amb l’enllaç o amb contrasenya i que els cercadors no veuen mai. Hi afegeixes un bloc de documents que enllaça el PDF del rider i el plànol, allà on els tinguis. La web de demostració del tema Coltrane té els dos documents d’aquest article, perquè vegis com queden.