Estadístiques sense galetes: què pots saber de les teves visites

Amb les estadístiques de la seva web, molts músics fan una de dues coses. O no les miren mai, o instal·len una eina enorme que arriba amb un bàner de galetes i cent gràfics que ningú no entén. Entremig hi ha una opció més senzilla, que respon les preguntes que de debò importen: quanta gent et visita, des d’on i què l’ha portada fins a tu.

Aquest article explica què es pot saber sense galetes, què no, i quines xifres t’ajuden a prendre decisions.

Què és una galeta i per què apareix el bàner

Una galeta, o cookie, és un fitxer petit que una web desa al navegador de qui la visita per reconèixer-lo més endavant. Té usos pràctics, com mantenir una sessió oberta. També serveix per seguir una persona d’una visita a l’altra, o d’una web a una altra, i així funcionen moltes eines d’estadístiques i de publicitat.

A Europa, en termes generals, si vols desar aquesta mena de coses al navegador d’algú per seguir-lo, primer li has de demanar permís. D’aquí ve el bàner. Una eina que compta les visites sense desar res al navegador i sense reconèixer ningú no té res a demanar. Això no és assessorament legal, i si el teu cas té particularitats convé consultar-ho; la idea de fons, però, és aquesta.

Les estadístiques no són l’única cosa que carrega la teva web. Un vídeo de YouTube incrustat, un reproductor extern, un mapa o un píxel de publicitat poden posar les seves pròpies galetes encara que les teves estadístiques no en posin cap.

Què pots saber sense galetes

Sense reconèixer ningú, una eina d’estadístiques pot comptar força coses:

• Visites per dia. Quantes vegades s’ha obert la teva web, dia a dia.
• Visitants aproximats. Quantes persones diferents hi han entrat, comptades sense desar qui són. És una estimació, i n’hi ha prou.
• Països. D’on arriben les visites, deduït de la connexió. De vegades s’equivoca, per exemple quan algú navega amb una xarxa privada virtual, però en conjunt és fiable.
• D’on vénen. La web on hi havia l’enllaç: un cercador, Instagram, la pàgina d’un festival, un diari.

Una eina seriosa també deixa fora els robots: els cercadors, els programes que revisen enllaços, les previsualitzacions que generen les aplicacions de missatgeria. Si no ho fa, les teves xifres són més altes del que toca i no tens manera de saber-ho.

Què no pots saber (i no necessites)

No sabràs qui hi ha entrat. No sabràs si la programadora a qui vas escriure dimarts va obrir el teu dossier, ni si la mateixa persona ha tornat tres vegades aquesta setmana, ni quants anys té. A un músic, gairebé mai no li cal.

El senyal que compta de debò arriba per una altra banda: algú que t’escriu. Si vols saber si han llegit la teva proposta, el més honest és preguntar-ho, o esperar que entri una sol·licitud pel formulari.

Les xifres que t’ajuden a decidir

Una estadística només val alguna cosa si canvia el que fas. Aquestes són les preguntes que solen respondre millor.

D’on arriben els qui contracten? Si has escrit a sales d’un país i els dies següents pugen les visites des d’allà, algú està mirant. Si no es mouen, potser el correu no es va arribar a obrir, o l’enllaç quedava on no es veia.

Quin enllaç funciona? Mira d’on vénen les visites. Si gairebé totes arriben des d’Instagram, l’enllaç de la teva biografia treballa més que qualsevol altra cosa i val la pena tenir-lo al dia; ho expliquem a l’enllaç a la bio d’Instagram. Si una entrevista en un mitjà t’envia visites durant setmanes, ja saps a qui tornar a escriure quan tinguis el proper disc.

Què passa abans i després d’un llançament o d’una gira? Una xifra sola diu poca cosa. Posada al costat de la teva setmana normal, en diu molta.

1. Dues setmanes abansApunta la teva mitjana de visites per dia i els tres llocs d’on n’arriben més.
2. El dia del llançamentComparteix l’enllaç a cada lloc per separat, no tot alhora.
3. La setmana següentMira quin lloc nou apareix entre els que porten més visites.
4. Un mes desprésCompara la mitjana de visites amb la d’abans: el que queda és el que ha crescut de debò.

Quan alguna cosa no quadra

De vegades les xifres diuen una cosa que no esperaves. Val la pena mirar-ho de prop.

• Visites des d’un país on no has fet res. Mira d’on vénen. Pot ser una ràdio, una llista de reproducció o un article que no coneixies, i és una bona pista per escriure a sales d’allà.
• Una web desconeguda entre les que t’envien visites. Obre-la. De vegades és una agenda cultural o un blog que ha parlat de tu: dona’ls les gràcies i demana’ls que l’enllaç porti a la teva web i no a un perfil.
• Un salt sobtat que no s’explica per res que hagis fet. Potser s’hi ha colat trànsit automàtic. Espera a veure si es repeteix abans de treure’n conclusions.
• Visites que cauen de cop. Comprova que la web funciona i que l’enllaç dels teus perfils no està trencat ni apunta a una adreça antiga.

Com llegir-les sense enganyar-te

Amb xifres petites és fàcil arribar a conclusions equivocades. Uns quants costums ajuden:

Moltes visites apareixen com a directes, o sense origen. Passa quan algú escriu la teva adreça a mà, o quan obre l’enllaç des d’un correu o un xat, perquè aquestes aplicacions no sempre diuen d’on ve la visita. Si les visites directes pugen just després d’enviar correus, sol ser exactament això.

A Pages

Studio té les seves pròpies estadístiques, sense galetes i sense bàner: visites per dia, països i d’on arriben. Les visites es compten sense identificar ningú i els robots queden fora. No has d’instal·lar res. Els reproductors, els vídeos i els mapes incrustats només es carreguen quan el visitant hi fa clic, de manera que tampoc no posen galetes abans que ningú ho hagi decidit. Si vols saber què més mira a la teva web qui contracta, ho expliquem a què mira un programador a la teva web.

1.284Visites

812Visitants

Visites per dia

Països

• Espanya48%
• França17%
• Alemanya9%
• Estats Units7%

D'on vénen

• Instagram41%
• Google28%
• Directe o desconegut19%