Salta al contingut
Tot el blog

Tècnic

La teva web de músic i la IA: com et llegeixen ChatGPT i Perplexity

Cada cop més gent pregunta a un assistent en lloc de cercar. Què llegeixen de la teva web, què els confon i com deixar-los les dades clares.

Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport7 min de lectura

Una programadora prepara la temporada i vol saber més d’un trio que li han recomanat. Un periodista ha de confirmar en quina ciutat toques divendres. Un oient vol saber si tens disc nou. Cada cop més sovint, en lloc de cercar a Google i obrir cinc pestanyes, ho pregunten a un assistent: ChatGPT, Claude, Perplexity o les respostes amb IA que Google posa a sobre dels resultats.

La resposta surt del que hi ha publicat sobre tu. De totes aquestes fonts, la teva web és l’única que controles del tot. No pots decidir què dirà un assistent. Sí que pots fer que les dades correctes siguin fàcils de llegir i difícils de confondre.

Com arriba un assistent a la teva web

A grans trets, hi ha dos camins. Alguns assistents responen amb el que van aprendre durant l’entrenament, que és una fotografia de la web feta fa un temps. D’altres cerquen en el moment: llancen una cerca, obren les pàgines que troben i resumeixen el que hi llegeixen. En aquest segon cas, qui visita la teva web és un rastrejador, un programa que descarrega la pàgina com ho faria el d’un cercador.

D’aquesta visita, el rastrejador s’emporta sobretot el text. No veu el disseny, no escolta la teva música i no entén bé el que hi ha escrit dins d’una imatge. Llegeix paraules, enllaços i unes quantes dades amagades pensades per a màquines.

El que llegeixen és text

A les webs de músics, l’error més habitual és tenir la informació important dins d’imatges: el cartell de la gira amb totes les dates, la biografia en un PDF escanejat, el logo com a única menció del nom del grup. Una persona ho llegeix sense cap problema. Per a un programa, aquesta informació gairebé no existeix.

El que hauria d’estar escrit com a text a la teva web

  • El teu nom, o el del grup, tal com surt als cartells
  • Què toques i quina música fas, en una frase
  • D’on ets o des d’on treballes
  • Qui forma el grup, amb l’instrument de cadascú
  • Cada data: dia, ciutat, sala i enllaç a les entrades
  • Els teus discos, amb l’any i el segell, si n’hi ha
  • Com contractar-te

Escriu frases completes. “Contrabaixista i compositora, viu a València, toca amb el seu quartet des del 2019” s’entén sense res més al voltant. Una llista solta de paraules clau no ajuda ningú, ni les persones ni les màquines.

El que els confon

Quan un assistent llegeix diverses fonts i hi troba dades diferents, ha de triar, i de vegades tria malament. Gairebé sempre, el que el confon té solució.

El que aclareix

  • El mateix nom a tot arreu, escrit igual
  • Una sola web oficial, enllaçada des dels teus perfils
  • Les dates passades separades de les properes
  • Instrument, ciutat i estil al costat del teu nom
  • Una biografia curta que digui l’essencial en dues línies

El que confon

  • Trio Ruiz en un lloc i Ruiz Trio en un altre
  • Una web antiga encara en línia amb una altra biografia
  • Una gira de fa dos anys anunciada com a propera
  • Un nom que comparteix un altre artista, sense res que us distingeixi
  • Una portada que només diu benvinguts a la meva web

Si comparteixes nom amb un altre músic, no cal que el canviïs. N’hi ha prou que sempre vagi acompanyat del que et distingeix: instrument, ciutat, estil. Amb la biografia passa el mateix. Si en tens una de curta, una de llarga i una per a premsa, que diguin el mateix amb més o menys detall. Com escriure-les ho expliquem a la guia de la biografia.

Dades estructurades: la teva fitxa en l’idioma de les màquines

A més del text visible, una pàgina pot portar un petit bloc de dades que el visitant no veu. Són les dades estructurades. Fan servir un vocabulari comú, schema.org, que entenen els cercadors i qualsevol programa que les vulgui llegir. El format més habitual és JSON-LD: una llista de camps, cadascun amb el seu valor.

A un músic li convé dir-hi dues coses. Qui ets: una persona (Person) o un grup (MusicGroup), amb nom, web, foto, descripció i enllaços als teus perfils. I quan toques: cada concert com un esdeveniment musical (MusicEvent), amb data, sala, ciutat i entrades. Aquest és, retallat, el d’un grup amb una data:

{
  "@context": "https://schema.org",
  "@type": "MusicGroup",
  "name": "El teu Trio",
  "url": "https://elteutrio.example",
  "description": "Trio de jazz de València: piano, contrabaix i bateria.",
  "sameAs": [
    "https://open.spotify.com/artist/...",
    "https://elteutrio.bandcamp.com"
  ],
  "event": [
    {
      "@type": "MusicEvent",
      "name": "El teu Trio en concert",
      "startDate": "2026-11-14T21:00",
      "location": {
        "@type": "Place",
        "name": "Club de jazz",
        "address": {
          "@type": "PostalAddress",
          "addressLocality": "València",
          "addressCountry": "Espanya"
        }
      }
    }
  ]
}

El camp que més val la pena mirar és sameAs. Hi va la llista dels teus altres perfils, i diu a qui el llegeixi que aquell Spotify, aquell Bandcamp i aquesta web són el mateix artista. És la manera més directa d’evitar que et barregin amb un altre.

Les dades estructurades no garanteixen que ningú et citi, ni canvien el que diu la teva web. El que fan és treure dubtes: la data és una data, la ciutat és una ciutat i el nom és el teu. Com les fa servir Google amb els concerts ho expliquem a concerts a Google.

La coherència fora de la teva web

La teva web no és l’única font. Un assistent també pot llegir el teu perfil de Spotify, la pàgina de la sala, una entrevista o el teu Instagram. Si totes coincideixen, queda poc marge per a l’error. Si no, el resultat és imprevisible.

Un cop l’any, repassa els llocs on apareixes: el mateix nom, la mateixa foto recent, la mateixa biografia curta i, a tot arreu, un enllaç a la teva web. Si una sala té una fitxa teva amb dades velles, escriu-los. Acostumen a agrair que els ajudis a tenir-la al dia.

Deixa que et llegeixin

Cada web té un fitxer, robots.txt, que diu als rastrejadors què poden llegir. Alguns serveis d’allotjament permeten bloquejar els rastrejadors d’IA amb un interruptor, i hi ha webs que el tenen activat sense saber-ho. La decisió és teva, però val la pena prendre-la sabent què implica. Si els bloqueges, els assistents que cerquen en el moment no podran llegir la teva web i respondran amb el que trobin en altres llocs.

Una prova que pots fer avui

  1. Pregunta a dos o tres assistents qui ets, què toques i quan és el teu proper concert.
  2. Apunta cada dada equivocada o desactualitzada.
  3. Busca d’on pot sortir: la teva web, un perfil antic, la pàgina d’una sala.
  4. Corregeix-la a la font, començant per la teva web.
  5. Comprova que les dates i el teu nom hi són escrits com a text, no només en imatges.
  6. Torna a fer la prova d’aquí a unes setmanes: els canvis no es noten de seguida.

A Pages

Cada web de Pages publica les seves dades estructurades sense que hagis d’escriure res. La teva fitxa surt com a Person o com a MusicGroup, segons si és teva o d’un grup, amb els teus enllaços a sameAs. Les dates que apuntes al Calendari hi surten com a MusicEvent, amb sala, ciutat i enllaç a les entrades. El que amagues a la teva fitxa, com la ciutat, tampoc no apareix en aquestes dades. I Pages no bloqueja els rastrejadors d’IA: la teva web es pot llegir com qualsevol altra pàgina pública.

Les mateixes dades que veu un cercador, a punt perquè un assistent respongui amb precisió.

La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.

Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.

Demana una invitació