La teva web en diversos idiomes sense embolics: hreflang per a músics
Si toques fora, la teva web hauria de parlar l’idioma de qui et contracta. Com s’organitza una web multilingüe i què entén Google.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport7 min de lectura
En aquest article
Si toques fora del teu país, qui et contracta pot llegir la teva web en una altra llengua. Pensa en una programadora de Lió, un festival de Porto o una sala de Berlín. Tots es defensen en anglès, però en el seu idioma llegeixen més de pressa i amb més confiança. Per a qui fa gira, tenir la web en diversos idiomes és una cortesia bàsica, com escriure el correu de contractació en la llengua de qui el rebrà.
Fer-ho bé té poc misteri. Hi ha un parell de coses tècniques que convé entendre, i unes quantes maneres d’embolicar-la.
Quins idiomes, i quants
Comença pels llocs on toques o on vols tocar, no per una llista llarga. Si treballes fora, el segon idioma lògic sol ser l’anglès, perquè és el que fan servir els professionals de països diferents per entendre’s entre ells. A partir d’aquí, afegeix l’idioma de cada mercat on ja tens contactes o dates.
Cada idioma que afegeixes és un idioma més per mantenir. Una versió francesa amb la biografia de fa tres anys i una gira que ja ha passat fa pitjor efecte que no tenir-ne cap. Val més tenir dos idiomes al dia que cinc a mitges.
Una adreça per idioma
La regla bàsica d’una web multilingüe és que cada idioma tingui la seva adreça. Per exemple, la web en el teu idioma a l’arrel, elteudomini.cat, i la versió anglesa a elteudomini.cat/en. Així aconsegueixes tres coses:
- Pots enviar l’enllaç correcte. Al festival portuguès li envies la versió en portuguès, i no ha de buscar el selector.
- Els cercadors veuen cada versió. Si la pàgina canvia d’idioma sense canviar d’adreça, el cercador només n’indexa una.
- Qui visita decideix. Amb un selector d’idioma visible a totes les pàgines, cadascú llegeix en la llengua que prefereix.
No enviïs ningú a un altre idioma de manera automàtica segons el seu país o el seu navegador sense deixar-lo tornar. Un programador alemany pot tenir el navegador en anglès, i qui viatja pot ser en un país que no és el seu. Pots proposar-li un idioma, però no l’hi imposis.
Què és hreflang
Quan una pàgina existeix en diversos idiomes, el cercador ha de saber que totes són versions de la mateixa pàgina. Si no ho sap, les tracta com a pàgines diferents que competeixen entre elles. Per a això serveix hreflang: unes línies a la capçalera de cada pàgina, que el visitant no veu. Diuen “aquesta pàgina també existeix en anglès en aquesta adreça, i en francès en aquesta altra”. Tenen aquest aspecte:
<link rel="alternate" hreflang="ca" href="https://elteutrio.example/" />
<link rel="alternate" hreflang="en" href="https://elteutrio.example/en" />
<link rel="alternate" hreflang="fr" href="https://elteutrio.example/fr" />
<link rel="alternate" hreflang="x-default" href="https://elteutrio.example/" />
Hi ha tres detalls que fallen sovint. Primer, cada versió ha de llistar totes les altres i també ella mateixa. Si l’anglesa apunta a la catalana però la catalana no apunta a l’anglesa, el cercador les pot ignorar. Segon, els codis són d’idioma (ca, en, fr) i no de país, tret que tinguis versions diferents per a països que comparteixen llengua. Tercer, x-default indica quina versió s’ha de mostrar a qui no parla cap dels teus idiomes. Normalment és la principal.
Amb això, el cercador pot ensenyar a cada persona la versió en la seva llengua. No està obligat a fer-ho, perquè ho pesa juntament amb tota la resta. Però sense hreflang, el més probable és que algú que cerca en francès acabi a la teva pàgina en català.
Traduir no és canviar paraula per paraula
Una bona versió en un altre idioma diu el mateix que l’original, però com ho diria algú d’allà. Algunes coses es tradueixen, d’altres s’adapten i n’hi ha que no es toquen.
El que cal adaptar, no només traduir
- Les dates: 14/11 a Europa és 11/14 als Estats Units. Si escrius el mes amb lletres, no hi ha dubte
- Les hores: en un lloc s’escriu 21.00 i en un altre, 9 pm
- Els noms de ciutat que canvien d’idioma: Londres, London; Ginebra, Genève
- Els instruments: el contrabaix és double bass en anglès i contrebasse en francès
- Les cites de premsa: deixa l’original i afegeix-hi la traducció, sense substituir-lo
- El títol i la descripció per als cercadors, que també s’han de traduir
No es toquen els noms de les sales, els títols de discos i cançons ni el nom del grup. Un festival busca “El teu Trio”, no la seva traducció.
La biografia l’hauria de llegir algú que parli l’idioma com a llengua pròpia. No cal un traductor professional per a cada línia, però sí algú que et digui si sona natural. Si escrius la biografia des de zero, a la guia de la biografia expliquem quines versions convé tenir.
El que no convé fer
Millor així
- Cada idioma a la seva pròpia adreça
- Un selector visible amb el nom de cada idioma
- Primer el que llegeix un programador: biografia, dates, contacte
- Una persona nativa revisa el que ha traduït una màquina
- Repassar les traduccions quan canvies l’original
Millor evitar-ho
- Traducció automàtica publicada sense llegir
- Dos idiomes barrejats a la mateixa pàgina
- Banderes per triar idioma, com si cada llengua fos un país
- La meitat de la web traduïda i l’altra meitat no
- Redirigir per país sense deixar tornar
La traducció automàtica dona un bon primer esborrany, però no un text final. S’equivoca amb els noms propis, tradueix títols que s’havien de quedar com eren i no coneix l’argot de l’ofici. Fes-la servir per guanyar temps, i després llegeix-la sencera.
Barrejar idiomes en una pàgina confon tothom. El visitant no sap en quina versió és, i el cercador no sap en quin idioma classificar-la. Si encara et queda un text per traduir, val més que surti sencer en l’original que no pas traduït a mitges. Que sigui l’excepció, i que duri poc.
Com muntar-ho, pas a pas
- Tria el segon idioma segons on toques o on vols tocar.
- Tradueix primer el que llegeix un programador: la biografia curta, les dates, el contacte i el títol i la descripció de la web.
- Demana a algú natiu que ho llegeixi i que et marqui el que no sona natural.
- Comprova que cada idioma té la seva adreça i que el selector porta a la mateixa pàgina en l’altre idioma.
- Quan canviïs alguna cosa a l’original, apunta què cal repassar a les traduccions.
A Pages
A més del seu idioma, una web de Pages pot tenir-ne tots els que necessitis. Pots triar entre anglès, castellà, català, francès, alemany, italià i portuguès. Cada idioma té la seva adreça, totes les versions estan enllaçades amb hreflang i totes surten al mapa del lloc, sense que hagis d’escriure res. La IA et proposa un esborrany de la traducció i tu el revises. Quan canvies l’original, Studio marca quins textos cal repassar en cada idioma. El que encara no està traduït es llegeix en l’idioma original. Si vols tocar en festivals de fora, ho expliquem a com tocar en festivals de jazz.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.