Per què els blocs de la teva web van sempre en el mateix ordre
Pages ordena els blocs de la teva web per tu: primer qui ets, després la teva música i al final el contacte. Per què ho hem decidit així i en què ens basem.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport7 min de lectura
En aquest article
Quan vam revisar les primeres webs publicades amb Pages, no en vam trobar dues amb el mateix ordre. Una obria amb els enllaços a les xarxes just a sota de la portada. Una altra deixava la biografia per al setè bloc: el visitant passava sis seccions sense saber qui hi havia darrere. Una tercera no tenia ni discos ni vídeos a la portada, però sí una galeria de fotos abans de res que es pogués escoltar.
Com estava
- 01Portada
- 02Enllaços
- 03Vídeos
- 04Premsa
- 05Concerts
- 06Discos
- 07Biografia
- 08Documents
- 09Contacte
Com la llegeix Pages
- 01Portada
- 02Biografia
- 03Discos
- 04Concerts
- 05Vídeos
- 06Premsa
- 07Documents
- 08Enllaços
- 09Contacte
Cap d’aquestes webs estava mal feta. Cada músic havia ordenat la seva amb el seu criteri, i era un criteri raonable: ningú no té per què saber com llegeix una pàgina qui la visita, ni què es recorda d’una llista. Tampoc no ho hauria de saber. Pages existeix per resoldre centenars de detalls com aquest, perquè la teva web funcioni sense que hi hagis de pensar.
Per això a Pages tries quins blocs mostra cada pàgina de la teva web, però no el seu ordre. Cada bloc té el seu lloc: portada, biografia, discos, concerts, vídeos, premsa, projectes, fotos, documents, enllaços i, al final, contacte. Si n’afegeixes un, entra al seu lloc, no al final de la llista. Si la teva web tenia un altre ordre, ara es llegeix en aquest. Aquest article explica per què ho hem decidit així i en què ens basem. És la segona part de per què el CTA de la teva web porta al contacte, i parteix de la mateixa idea.
Qui obre la teva web
Com explicàvem a l’article del CTA, qui et segueix ja t’escolta a les plataformes i et troba a les xarxes. Qui obre la teva web sol ser algú altre, algú que vol alguna cosa de tu: una sala, un festival, una agència, un periodista, una escola que busca professor. Aquí la teva web fa una feina que els teus perfils no fan, que és convertir aquesta visita en una proposta.
Deu segons
Jakob Nielsen, de Nielsen Norman Group, va estudiar quant de temps passa la gent en una pàgina (How Long Do Users Stay on Web Pages?, 2011). Molts visitants marxen en els primers 10 a 20 segons; qui supera uns 30 segons tendeix a quedar-se. El seu consell és senzill: una pàgina ha de dir què ofereix en menys de deu segons.
La mateixa consultora va mesurar amb seguiment de la mirada on va a parar l’atenció (Scrolling and Attention, Therese Fessenden, 2018). El 57 % del temps se’n va en el que es veu sense baixar, i el 74 % en les dues primeres pantalles. Com més avall, menys es mira.
En una web de músic, aquest primer espai ha de dir qui ets i com sones. Si hi poses una llista d’enllaços o una galeria de fotos, gastes la part de la pàgina que més es mira en el que menys convenç.
Qui programa ho diu sense embuts. Courtney Gallagher, de Club Passim, una sala de Cambridge (Massachusetts), ho explicava al blog de CD Baby (Need to book or promote a gig?, Chris Robley, 2015): si prepara un butlletí per a 25.000 persones, hi vol posar un vídeo teu i la teva web no li ho posa fàcil, passa al següent artista.
El primer i l’últim
Bennet Murdock va estudiar el 1962 com recordem una llista (The serial position effect of free recall): ens queden millor el primer i l’últim element, i oblidem abans el que queda al mig. En psicologia se’n diu efecte de posició serial.
Una pàgina també és una llista, només que es llegeix baixant. Per això Pages hi posa al principi el que s’ha de quedar, qui ets i com sones. Al final deixa el que cal tenir a mà quan el visitant ja ha decidit, que és com escriure’t. Al mig hi va el material que l’ajuda a decidir.
El contacte, al final i sempre a mà
Posar el formulari a dalt sembla el més directe. Però si el contacte és el tercer bloc, qui arriba encara no sap qui ets ni què fas, i ningú escriu a qui encara no coneix. Passa de llarg, i el formulari només ocupa espai.
L’ordre de Pages porta el visitant fins al contacte. Primer et coneix; després t’escolta i et veu en directe; després llegeix el que diuen de tu i repassa la resta de la teva feina. Quan arriba al formulari, ja té motius per escriure’t.
Tampoc no ha de baixar fins al final per fer-ho. El botó de contacte és el primer de la portada, i el menú el manté a la vista a totes les pàgines, també al mòbil, com expliquem a l’article del CTA. Quan algú decideix que ja n’ha vist prou, té a mà la manera d’escriure’t.
Els enllaços són una sortida
Els enllaços a Spotify, Instagram o YouTube fan el que prometen: treuen el visitant de la teva web. El deixen en una plataforma pensada perquè continuï mirant, que quan s’acabi el teu vídeo li proposarà el d’un altre músic.
Per això el bloc Enllaços va gairebé al final, just abans del contacte. Allà serveix a qui ja t’ha escoltat i et vol seguir. En segon lloc, abans que hagi sentit una sola nota, és una porta de sortida al rebedor.
A dalt
- Qui ets
- La teva música
- Les teves properes dates
- Els teus vídeos en directe
A baix
- Les teves fotos
- Els teus documents
- Les teves xarxes i plataformes
- El teu contacte, que tanca
L’ordre de Pages, bloc a bloc
- Portada. El teu nom, una foto, una frase i el botó que porta al teu contacte.
- Biografia. Dues línies que et situen: el teu estil, la teva formació, d’on ets. L’essencial primer.
- Discos. Com sones. Qui programa decideix escoltant, no llegint.
- Concerts. Les teves properes dates, cadascuna amb les seves entrades. És el que caduca i el que dona motius per tornar.
- Vídeos. Com ets en directe, la prova que demana qui et contractarà.
- Premsa. El que diuen de tu, just després d’haver-te escoltat i vist, que és quan més convenç.
- Projectes. La resta de la teva feina: altres formacions, encàrrecs, col·laboracions.
- Fotos. El material de qui escriu sobre tu o anuncia el teu concert.
- Documents. El dossier, el rider o la fitxa tècnica, per a qui ja està decidit.
- Enllaços. Les teves xarxes i plataformes, per a qui et vol seguir després.
- Contacte. Tanca la pàgina: l’últim que veu el visitant és com escriure’t.
Per què no es pot canviar
Ho podríem haver deixat com una recomanació. Aleshores, per tenir una web que funcioni, hauries de conèixer tot l’anterior, i la teva feina és la música. Tu decideixes què expliques; Pages ho posa en ordre.
Això continua sent teu:
- Quins blocs mostra cada pàgina. Si en treus, els que queden pugen. Si la teva portada només té portada, biografia, projectes i contacte, els projectes passen a ser el tercer bloc.
- A quina pàgina va cada cosa. El que no vulguis a la portada pot anar a una altra pàgina de la teva web, com una de biografia o de premsa.
- Com es diu cada bloc. El títol de cada secció el pots canviar a Studio.
Quan alguna cosa ha d’anar abans
De vegades vols que alguna cosa surti abans. Gairebé sempre es pot fer sense tocar l’ordre:
- Acabes de treure disc. El disseny Disc nou de la portada posa el disc i on escoltar-lo a dalt de tot.
- Tens concerts a prop. El segon botó de la portada pot portar directament a les teves dates.
- La teva feina són els teus projectes. Deixa a la portada només l’essencial i els projectes pujaran sols.
Com funciona a Pages
- En afegir un bloc, entra al seu lloc de la pàgina, no al final. Contacte continua tancant.
- La teva web, si tenia un altre ordre, ja es llegeix en aquest. No es perd res: el contingut, els títols i els blocs que havies tret continuen on eren.
- Totes les pàgines segueixen el mateix ordre, també les privades.
- A Studio, la llista de blocs de cada pàgina ja no s’arrossega, i en Dex et recorda per què.
Per veure què més mira qui programa en aquests primers segons, continua amb què mira un programador a la teva web.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.