Fotos de premsa per a músics: què necessites i com demanar-les

Quan una sala anuncia el teu concert, quan un festival tanca el programa en paper o quan un diari prepara una entrevista, algú t’escriu per demanar-te fotos. Sol tenir pressa, i sol tenir al cap un espai concret: una capçalera ampla, un cartell vertical, una columna estreta. Una sola foto bonica no omple tots aquests forats. Et cal un joc de fotos pensat perquè les faci servir una altra persona.

Per a què serveixen les teves fotos

Una foto de premsa té una vida diferent de la que penges a Instagram. La retallarà algú que no et coneix, la posarà al costat d’un text i, sovint, hi escriurà a sobre el teu nom i una data. Que sigui espectacular ajuda poc si després no serveix. Ha de deixar clar qui ets, què toques i com sona el teu projecte. També ha d’aguantar un retall, una mida petita i una línia de text a sobre.

Pensa on acabarà: a l’agenda d’una web, a la capçalera d’una notícia, al programa imprès d’un festival, al cartell de la porta d’una sala, a la miniatura d’una entrevista a les xarxes. Cada un d’aquests llocs té una forma diferent.

El joc que et demanaran

Horitzontal i vertical

Les webs, les capçaleres i les presentacions són horitzontals. Els cartells, els programes impresos i les històries de les xarxes són verticals. Si només envies una orientació, algú traurà l’altra retallant pel seu compte, i potser no per on tu voldries.

El més pràctic és demanar a qui et fotografia que, quan trobi un bon enquadrament, el faci en les dues orientacions allà mateix.

En directe i de retrat

La foto en directe ensenya com és el teu concert: l’escenari, la formació, l’energia. És la que més fa servir una sala o un festival, perquè és el que han de vendre. El retrat ensenya qui ets: una cara que es reconeix, amb una llum cuidada i un fons net. És el que acostuma a demanar un mitjà per acompanyar una entrevista.

Necessites totes dues. I si al retrat es veu l’instrument, qui no et coneix et situa en un segon.

Grup i individuals

Si toques en grup, el programa d’un festival pot fer servir la foto del grup. Una entrevista al pianista, en canvi, necessita una foto del pianista. Si no n’hi ha cap, algú el retallarà de la foto de grup i sortirà amb l’espatlla d’un company treient el cap pel costat. Amb una foto de cada membre, això no passa.

Alta resolució i aire per al text

Per al paper se solen demanar 300 punts per polzada a la mida en què s’imprimeix. A la pràctica, això vol dir arxius de diversos milers de píxels pel costat llarg. Per a la web n’hi ha prou amb una versió més lleugera. Tingues les dues i deixa clar quina és quina.

Deixa també alguna foto amb espai lliure a un costat: una paret, un tros de cel, un escenari buit. El dissenyador hi podrà posar el teu nom i la data sense tapar cap cara, i t’ho agrairà.

Com encarregar la sessió

La feina comença abans que ningú tregui la càmera. Com més clar sigui l’encàrrec, menys fotos et sobraran.

Pel que fa als diners, no hi ha una tarifa única. Depèn de la ciutat, de l’experiència de qui fotografia i del que entra al preu. Demana un pressupost tancat que reculli tot això i compara què inclou cada un, no només la xifra final. Si el pressupost és ajustat, val més tenir poques fotos bones que moltes de regulars. I si algú et fa fotos durant un concert, pregunta-li abans de fer-les servir i pacteu com se l’ha de citar.

Crèdits i drets

El crèdit s’escriu sempre de la mateixa manera, per exemple "Foto: nom i cognom", i ha d’aparèixer a tres llocs: al nom de l’arxiu o a les seves dades, a la pàgina des d’on es descarreguen les fotos i al peu quan es publiquen. Qui et fotografia s’hi fixarà.

Posar nom als arxius

Qui descarrega les teves fotos acaba amb una carpeta plena d’arxius de deu artistes diferents. Amb un nom clar, les teves no s’hi perden.

Posa-hi l’any. Les fotos envelleixen, i a un programador li és útil saber si la formació de la foto és la que pujarà a l’escenari.

La descripció: el text que no es veu

Cada foto que publiques a la teva web hauria de portar una descripció, el que tècnicament se’n diu text alternatiu. Els lectors de pantalla la llegeixen a qui no veu la imatge, els cercadors la fan servir per entendre què hi ha a la foto i apareix al seu lloc si la imatge no arriba a carregar.

Escriu el que es veu, en una frase: qui, fent què, on. "Quartet en directe: la saxofonista al davant, contrabaix i bateria al fons" diu molt més que "foto del concert". No comencis amb "imatge de" ni omplis la frase de paraules clau.

A Pages

Quan puges una foto a Pages, es desa en diverses mides i cada visitant rep la versió que el seu navegador llegeix millor. Mentre carrega, se’n veu una versió borrosa. A la foto de portada hi marques un punt d’enfocament, perquè ni el retall del mòbil ni el de la pantalla ampla deixin fora la teva cara.

La descripció que escrius de cada foto a Media es converteix en el seu text alternatiu a la web, i Salut t’avisa de les fotos de la galeria que encara no en tenen.

Les fotos en alta per descarregar tenen el seu lloc al dossier de premsa: ho expliquem a com fer un dossier de premsa que es llegeixi. I si vols saber què mira primer qui contracta, ho trobaràs a què mira un programador a la teva web.