El que necessites per vendre classes i cursos des de la teva web
Si fas classes, la teva web pot ser també la teva escola. Què preparar abans de gravar la primera lliçó i com organitzar un curs.
Per Joan Subirats, fundador de The Jazz Passport7 min de lectura
En aquest article
Si fas classes, ja tens resolt el més difícil: saps ensenyar. Per portar-ho a internet, abans de pensar en la càmera o en la plataforma, has de decidir què ensenyaràs, a qui i en quin ordre. Aquesta guia repassa el que convé tenir preparat abans de gravar la primera lliçó, perquè el curs s’aguanti quan l’obri algú que no et coneix.
Primer, per a qui i per a què
Uns quants vídeos penjats encara no fan un curs. Un curs té un punt de partida, un punt d’arribada i un camí entre tots dos. Abans de pensar en el contingut, escriu dues coses: què sap fer el teu alumne quan comença i què sabrà fer quan acabi.
«Aprendre jazz» és massa ampli per ser un objectiu. «Improvisar sobre un blues en fa amb les escales i els arpegis bàsics» ja ho és. Com més concret sigui el final, més fàcil és decidir què hi entra i què hi sobra.
Acotar el nivell i l’instrument també ajuda. Un curs d’harmonia per a pianistes de nivell mitjà s’explica millor que un d’«harmonia per a tothom», i qui el busca veu de seguida si és per a ell.
Com construir el temari
- Escriu en una frase què sabrà fer l’alumne en acabar.
- Fes la llista del que li cal per arribar-hi: conceptes, tècnica, repertori, oïda.
- Agrupa aquesta llista en mòduls, del més senzill al més exigent.
- Dona a cada lliçó un sol objectiu i un exercici que el comprovi.
- Grava una lliçó de prova i passa-la a un alumne de debò abans de gravar la resta.
L’últim pas és el que més gent se salta, i el que més temps estalvia. En deu minuts, un alumne real et dirà on vas massa de pressa, què dones per sabut i quin exercici no s’entén.
Quant dura una lliçó
En una classe presencial, una hora passa volant perquè hi ha conversa. Davant d’un vídeo no passa el mateix. Una regla pràctica: una idea per lliçó, i la lliçó dura el que costa explicar aquella idea i el seu exercici. Sovint són pocs minuts.
Les lliçons curtes tenen un altre avantatge: es poden repetir. Qui practica torna al vídeo una vegada i una altra per veure un pas concret, i el troba abans si no l’ha d’anar a buscar al minut quaranta.
Si un tema demana més temps, parteix-lo en diverses lliçons, cadascuna amb un títol clar. «Acords de setena: la teoria» i «Acords de setena: l’exercici» es naveguen millor que un sol vídeo llarg.
Imatge i so
En una classe de música, el so pesa més que la imatge. Un alumne perdona una càmera una mica fosca. Un instrument que sona lluny, saturat o amb ressò, no el perdona.
- Un micròfon a prop de l’instrument, i un altre per a la veu si parles mentre toques. El del portàtil recull la sala abans que l’instrument.
- Una sala tranquil·la i sense ressò. Unes cortines, una catifa o una prestatgeria plena canvien molt una habitació buida.
- Un pla de les mans. Al piano, a la guitarra o al contrabaix, l’alumne necessita veure on van els dits. Una segona càmera fixa sobre el teclat o el màstil val més que una càmera millor.
- Llum de cara o de costat, mai a l’esquena.
- Vídeo en horitzontal, i una prova curta abans de cada sessió: grava deu segons i escolta’ls amb auriculars.
Els materials
En un curs de música, l’alumne aprèn tant del que s’emporta com del que veu. Prepara els materials abans de gravar, perquè el vídeo hi farà referència.
- Partitures i tabulatures en PDF, llegibles en pantalla i per imprimir, amb el mateix nom que la lliçó.
- Pistes per tocar-hi a sobre (els play-alongs): la base sense el teu instrument, a diversos tempos, des del lent d’estudi fins al tempo real.
- Transcripcions dels solos o les frases que analitzes.
- Un full d’exercicis per mòdul, amb el que l’alumne hauria de saber tocar abans de passar al següent.
Què dones de franc i què cobres
La part gratuïta serveix perquè algú decideixi si vol aprendre amb tu. Una lliçó completa i útil li mostra com expliques, com sones i com està organitzada la resta del curs. Un tràiler no li mostra res d’això.
El que funciona de franc
- Una lliçó sencera del començament del curs
- El temari complet, perquè es vegi el camí
- Una pista per tocar-hi a sobre i la seva partitura
- El títol i uns segons de cada lliçó de pagament
El que no
- Un vídeo de presentació sense contingut
- Lliçons tallades a la meitat
- Un preu amagat fins a l’últim pas
- Regalar el curs sencer i cobrar només les partitures
El preu el poses tu. Compara’l amb el que cobres per una classe en directe i amb el que demanen altres professors del teu instrument i del teu nivell. Després digues-lo clar des del principi, amb tot el que inclou.
Com segueix l’alumne el seu progrés
A classe veus l’alumne i saps on és. En línia no el veus, així que és el curs qui li ho ha de dir.
- Cada lliçó es pot marcar com a feta, i l’alumne veu quant li queda.
- Cada mòdul acaba amb un exercici que es pot comprovar: tocar un tema a un tempo determinat, gravar un cor d’improvisació, transcriure una frase.
- Demana-li que es gravi. Escoltar-se és la millor correcció, i si a més te l’envia, teniu de què parlar.
- Decideix si les lliçons s’obren totes alhora o una darrere l’altra. En ordre, l’alumne s’estalvia salts que després es paguen; qui ja sap el més bàsic, en canvi, s’hi frustra.
En directe, gravat o les dues coses
Les classes en directe per videotrucada són el que més s’assembla a la teva classe de sempre: corregeixes al moment i adaptes el ritme. Però cada hora és una hora teva, la latència impedeix tocar junts de debò i els horaris es compliquen amb alumnes d’altres països.
El curs gravat demana molta feina una sola vegada, i després el pot seguir qualsevol, a qualsevol hora. A canvi, si no ho organitzes, ningú no corregeix l’alumne.
Molts professors combinen les dues coses: el curs gravat per al contingut i, de tant en tant, una sessió en directe per a dubtes i correccions, o una classe individual per a qui la vulgui.
Abans d’obrir el curs
- Una frase amb el que l’alumne sabrà fer al final
- El temari complet, per mòduls i lliçons
- Una lliçó de prova revisada per un alumne real
- So net i un pla de les mans
- Partitures, pistes i exercicis amb el nom de la seva lliçó
- Els drets de cada tema que fas servir, comprovats
- Una lliçó gratuïta completa
- Un preu clar, amb el que inclou
I des de la teva pròpia web
Vendre des de la teva web té un avantatge: qui hi arriba per les classes també hi troba els teus discos, les teves dates i la teva història. Et coneix com a professor i també com a músic. Per això convé tenir la web completa abans d’obrir el curs; ho repassem a el que necessita la web d’un músic.
A Pages estem construint l’Escola, perquè puguis vendre cursos des de la teva pròpia web. Encara no està oberta: arribarà quan estigui a punt.
La teva web, sense la feina de la web. Demana la teva invitació.
Pages és la web i l’Studio per a músics de The Jazz Passport. La part tècnica ja està feta; tu hi poses la música.