16 temes inspirats en grans del jazz, i com triar el teu

Abans de sentir una sola nota, qui obre la teva web ja s’ha fet una idea de la teva música. Se la fa per la tipografia, pels colors, per com estan posades les fotos. El tema és la primera cosa que dius de tu. Cada tema de Pages agafa l’aspecte d’un gran del jazz i d’un any concret de la seva història. Aquí expliquem d’on surt cadascun i com triar el teu.

• BoldenBuddy Bolden, 1905
• EllingtonDuke Ellington, 1927
• BasieCount Basie, 1937
• HolidayBillie Holiday, 1939
• ColeNat King Cole, 1946
• MachitoMachito, 1948
• SinatraFrank Sinatra, 1954
• GouldGlenn Gould, 1955
• EllaElla Fitzgerald, 1956
• MonkThelonious Monk, 1957
• MingusCharles Mingus, 1959
• DexterDexter Gordon, 1962
• JobimAntonio Carlos Jobim, 1963
• ColtraneJohn Coltrane, 1964
• MilesMiles Davis, 1969
• PiazzollaAstor Piazzolla, 1974

Que un tema s’inspiri en un músic no vol dir que sigui només per a qui toca com ell. El de Dexter Gordon està pensat per a solistes de qualsevol gènere. El de Glenn Gould, per a recitalistes, grups de cambra, corals i professors. El de Count Basie, per a qualsevol banda que toqui en concerts i festes, d’una big band a un grup de cúmbia. De cada músic n’agafem una manera de mirar: un cartell, un club, una portada, una partitura.

Cartells i programes

Bolden. Buddy Bolden tocava la corneta a Nova Orleans cap al 1900, i molts el consideren el primer músic de jazz. El seu tema és un cartell d’aquella època, compost amb les lletres d’impremta d’aleshores.

Ellington. El 1927, Duke Ellington va portar la seva orquestra al Cotton Club. El seu tema posa or art déco sobre blau de mitjanit, i la web es llegeix com el programa d’un concert.

Machito. Machito i els seus Afro-Cubans van ajuntar el jazz i els ritmes cubans a Nova York. El seu tema ve dels cartells de les sales de ball: paper viu, lletres gruixudes de fusta i una entrada per a cada data.

Piazzolla. Astor Piazzolla va canviar el tango amb el seu bandoneó. El seu tema és un cartell de teatre en vermell sang i negre sobre paper de diari. Les dates van en tires i les fotos, en una sola tinta grisa.

La nit i el club

Holiday. El 1939, Billie Holiday va cantar Strange Fruit. El seu tema és un club a l’últim passi: vellut negre, un sol focus i una cursiva de contrast alt.

Sinatra. Frank Sinatra, la veu. El seu tema és el segon passi: una línia centrada i una serifa fina, amb camisa blanca de dia i esmòquing de nit.

Miles. El 1969, Miles Davis va endollar la banda i el jazz es va trobar amb el rock. El seu tema és una nit de club: violeta i negre, una tinta encesa i cartells de concert amb l’entrada per arrencar.

MMiles Davis

elteunom.page.tjp.app

Portades de disc

Coltrane. John Coltrane va gravar A Love Supreme el desembre del 1964. El seu tema és la carpeta d’un disc de jazz modern, amb camps de color, marcs negres gruixuts i fotos amb gra.

Ella. El 1956, Ella Fitzgerald va començar els seus Songbooks. El seu tema recull el traç solt de les portades dels cinquanta: paper blanc, una línia de tinta, colors plans i lletres dibuixades a mà que ballen.

Mingus. Charles Mingus va gravar Mingus Ah Um el 1959. El seu tema és aquell disc: colors que xoquen i lletres que criden.

Jobim. Antonio Carlos Jobim va escriure les cançons de la bossa nova. El seu tema és llum de sol: una pàgina blanca, una foto davant d’un color pla, majúscules fines i línies d’un pèl.

JJohn Coltrane

elteunom.page.tjp.app

Paper, tinta i escenari

Gould. El 1955, Glenn Gould va gravar les Variacions Goldberg. El seu tema és una partitura gravada: paper crema, tinta negra, pentagrames i línies divisòries.

Monk. Thelonious Monk tocava les notes «equivocades» a propòsit. El seu tema treballa amb la dissonància: una pàgina blanca, un color desafinat i una graella que arriba un temps tard.

Dexter. Dexter Gordon, el gran saxo tenor, se’n va anar a viure a Europa el 1962. El seu tema és en blanc i negre: totes les fotos en escala de grisos, una sola tipografia i res més.

Cole. Nat King Cole, pianista i veu de vellut. El seu tema és càlid i clar: una pàgina blanca, cantonades suaus i un color amable.

Basie. Count Basie i la seva orquestra, el swing de Kansas City. El seu tema posa tota la banda en gran sota el seu nom, amb les dates en un tauler ferm i la contractació sempre a mà.

Quatre estils, de dia i de nit

Cada tema porta quatre estils. Un estil combina un color i una tipografia, i té un nom tret del món del músic. Els de Coltrane es diuen com els seus discos: A Love Supreme, Giant Steps, Ascension i Blue Train. Els de Bolden porten el nom de les sales i els carrers on va néixer el jazz.

A més, cada tema té una versió de dia i una de nit. A la nit li pots donar el mateix estil que al dia o un altre. I, si vols, també pots triar el teu propi color.

Tots els temes són a tots els plans, també al gratuït. Cadascun té la seva web de demostració, un homenatge sencer al músic, perquè el vegis funcionant abans de decidir.

Com triar el teu

No hi ha un tema correcte per a tothom. Busques el que diu de tu el mateix que la teva música, i aquestes preguntes t’ajuden a trobar-lo:

A l’Studio pots veure cada tema amb els teus textos i les teves fotos abans de quedar-te’l. Si tries un color que es llegeix malament de dia o de nit, l’Studio t’avisa al moment. El tema només canvia l’aspecte: els teus blocs, les teves dates i les teves fotos són els mateixos en tots.

Si muntes la web des de zero, llegeix primer què necessita la web d’un músic. I si el tema que t’agrada depèn d’una bona foto, mira abans la guia de les fotos de premsa.